L'enduriment de la Llei d'Estrangeria i la percepció negativa de la societat sobre la immigració no només condiciona els immigrants, sinó també els seus fills, una generació de nens i joves que està creixent a Catalunya. 

Com els està afectant aquesta estigmatització de la immigració? Com resolen el conflicte que a vegades comporta viure entre dues cultures, la materna i la del seu entorn immediat? Quines són les seves perspectives de futur? Han nascut aquí, però, se senten catalans? 

A Catalunya, els fills d'immigrants, l'anomenada segona generació, encara són pocs i es concentren majoritàriament en l'ensenyament primari. És una realitat encara molt nova. 

Per això, el programa busca referències en països europeus amb molta més experiència, com ara la Gran Bretanya i França, que són també exemples de dos models d'integració completament oposats: el multiculturalisme britànic, que reconeix i protegeix els trets diferencials de cada minoria ètnica assentada al país, i l'assimilacionisme francès, que busca que tothom sigui ciutadà francès, sense més distincions. Tots dos models han conegut èxits i fracassos, dels quals podem aprendre a Catalunya. 

En el programa se sentiran els testimonis de joves i adolescents, fills d'immigrants, que, com la Zalwa, es resisteixen a aprendre àrab o que, com la Wafa, han aconseguit gestionar una barreja identitària sense renunciar a les seves arrels. L'equip s'ha desplaçat també als barris de La Catellana i La Busserie, de Marsella, autèntics barris gueto on els joves de segona i tercera generació es rebelen contra la imposició de la identitat francesa. L'equip també ha recollit els testimonis de joves de Bangla Desh que viuen a Tower Hamlets, un barri del centre de Londres, on la població majoritària és originària d'aquell país.