El tòpic defineix Suècia com un model de societat perfecta i amb una qualitat de vida altíssima. Però, és realment un país feliç? Hi ha la possibilitat que la població més autònoma i independent del món estigui insatisfeta?

Cada cop hi ha més mares solteres que tenen fills amb inseminació artificial i el nombre de gent gran que mor sola augmenta cada any. Als anys 70, el país nòrdic, paradís de l'estat del benestar i de la igualtat entre dones i homes, comença la revolució de l'alliberament de la dependència familiar. D'aquesta manera, les dones podien procrear gràcies a donants d'esperma, els fills podien emancipar-se ben aviat i la gent gran vivia més feliç en residències. El documental reflexiona sobre si val la pena assumir l'aïllament i la soledat per tenir una vida plenament independent.  

Quaranta anys després, milions de suecs no formen part de cap família, i viuen i moren sols. L'Estat els cobreix totes les necessitat bàsiques, però, qui els dona afecte, felicitat o eines per relacionar-se amb altres persones?

El director iconoclasta de "La teoria sueca de l'amor", Erik Gandini, explora en aquest treball l'estil de vida de la població sueca amb sentit de l'humor. Reflexiona sobre com una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària.