La música és vida", recull l'experiència de mesos d'uns estudiants de batxillerat de Sabadell que fan el seu treball de recerca sobre quins efectes pot tenir la música en els pacients d'Alzheimer.
Què pot passar si es barreja un grup d'adolescents, un grup de pacients amb Alzheimer i la música? Doncs, un esclat d'emocions i sentiments -empatia, tendresa, amor...- que pot arribar a fer reflexionar sobre el sentit de la vida. I, a més a més, tot emmarcat en unes situacions que, malgrat que pugui sorprendre, contenen grans dosis d'humor.
Una producció de Televisió de Catalunya
El documental "La música és vida", dirigit per Santiago Torres i realitzat per Ramon Vallès, recull l'experiència de mesos d'uns estudiants de batxillerat de Sabadell que fan el seu treball de recerca sobre quins efectes pot tenir la música en els pacients d'Alzheimer. Els estudiants han estat assessorats i supervisats en el seu treball per la Fundació Pasqual Maragall, dedicada a la investigació de la malaltia d'Alzheimer.
Les càmeres de "Sense ficció" han estat testimoni de les sessions entre els estudiants i els pacients -desenvolupades a la fundació Avan de Sabadell- des del començament. Per a molts dels joves, aquest ha estat el primer contacte amb la malaltia.
El projecte "Life Soundtrack, la banda sonora de la meva vida" s'ha basat en la confecció d'una banda sonora per a cada pacient amb aquelles cançons que han pogut tenir un significat especial al llarg de la seva vida. Així, els estudiants han hagut de familiaritzar-se amb artistes com Antonio Machín i Manolo Escobar, els balls de saló o, fins i tot, aprendre a ballar "La yenka". Un cop elaborada la "llista d'èxits" de cada pacient, amb tota naturalitat, oblidant les càmeres, estudiants i malalts han anat interactuant -rient, cantant, ballant, explicant històries- i els joves han anat observant l'efecte de la música en els pacients.
Els resultats han estat molt evidents: els estudiants han pres nota de com la música millorava de manera immediata l'estat d'ànim dels pacients, de com els estimulava una sèrie de records i, encara millor, de com els transportava a l'estat emocional del moment del record. Estaven recuperant emocions i sentiments. Com resumeix un dels estudiants, "és que després de fer aquest projecte, veus que realment la música és vida."
Però per als estudiants l'experiència ha anat més enllà de fer un treball de recerca i això es constata al llarg del documental: "hem d'agrair aquesta experiència, que ens ha fet créixer com a persones i ens ha mostrat un costat més humà... que no ens pensàvem que teníem", conclou amb humor una de les estudiants. Els joves també han descobert emocions i sentiments.
Diuen de l'Alzheimer que és una malaltia familiar. No només afecta el malalt, implica a tots els que l'envolten. El documental també recull els testimonis d'alguns dels familiars més propers dels pacients que participen en el projecte.
A "La vida és música" també participen José Luís Molinuevo i Nina Gramunt, director científic i neuropsicòloga, respectivament, de la Fundació Maragall i Anna Morera, neuropsicòloga de la fundació Avan (Associació Vallès Amics de la Neurologia), tots tres directament implicats en el projecte de recerca.
Fitxa tècnica
Guió i direcció: Santiago Torres
Realització: Ramon Vallès
Imatge: Txus Navarro
Muntatge: Xavier Camañes Aguilar
Imatge addicional: Carles Señalada, Carles de la Encarnación i Dani Cuadrada
Colorista: Marc Escòlies
Documentalista: Montse Bailac
Muntatge musical: David Bustamante
Postproducció de so: Carles Garcia
Producció: Laura Navalpotro i Sandra Rierola