Atrapades, però rebels, al "Sense ficció" "Per a la nostra comunitat som infidels. Per a vosaltres, catalanes de segona." La veu de les noies i dones de famílies musulmanes, nascudes aquí o arribades de petites, que es rebel·len contra la tradició patriarcal i reivindiquen els seus drets A la Sukaina els seus pares mai no la van deixar anar d'excursió, ni de colònies, ni a piscina: les bones noies musulmanes, l'advertien, no fan aquestes coses. A la Khadija li diuen que és una dona espatllada, que no val res perquè ha perdut la virginitat abans del matrimoni. La Wafa es nega a portar vel i a casar-se amb qui li imposen els seus pares, fa deu anys que els amaga la parella i viu una doble vida. La Safi ha comès els pitjors pecats possibles a l'islam: ja no creu en Al·là i és lesbiana, va tatuada i vesteix com vol. La Hakima serà menor d'edat tota la vida, quan la deixin de manar el seu pare i germans, la manarà el seu marit. "El nostre discurs no és còmode, però existim. Què pot fer Catalunya o Europa amb nenes com nosaltres? Les abandonarem?" Per a la seva comunitat són infidels, les repudien i persegueixen, però alhora pateixen el racisme i se senten catalanes de segona. Algunes han perdut la por i ara gosen trencar el silenci i asseure's davant de la càmera per denunciar la seva situació.  El "Sense ficció" de TV3 posa el focus en una de les formes de violència més desconegudes i soterrades a Catalunya. Les històries de noies i dones de famílies musulmanes, nascudes aquí o arribades de petites, que es rebel·len contra la violació dels drets i llibertats fonamentals que pateixen. En nom de la religió, la cultura o les tradicions, la seva comunitat els exigeix conductes que contradiuen els valors occidentals. I denuncien que aquí l'esquerra i el feminisme les ignora i la dreta se n'aprofita per fomentar la islamofòbia.  El 22 d'octubre es van manifestar per primera vegada, moltes d'elles sense mostrar el rostre (Documental "Atrapades entre dos mons") "Atrapades entre dos mons" mostra relats inspiradors, en positiu, de dones empoderades que volen trencar amb aquesta tradició patriarcal basada en la desigualtat i la submissió. No és, evidentment, un problema que afecti tota la comunitat musulmana, però tampoc no es tracta de casos aïllats. Els Mossos d'Esquadra, com passa també amb la violència masclista, volen fer aflorar la xifra oculta de les que no gosen denunciar i investiga la radicalització violenta d'alguns col·lectius minoritaris. Què fan les autoritats i institucions públiques per protegir aquestes noies i garantir la igualtat d'oportunitats? Estan preparades les escoles per afrontar aquesta situació sense caure en el paternalisme? Com responen els metges quan els demanen certificats de virginitat o reconstruccions d'himen?